Dionís Bennàssar va néixer a Pollença (Mallorca) el 3 d’abril de 1904. Fill d’una família camperola, alternarà els jocs de la infantesa amb el treball en el camp. Molt ràpid demostra ser un nen vivaç i inquiet a més de sentir una especial inclinació pel dibuix.
Va assistir a les classes que impartien en el Parvulari de la Caritat i posteriorment a les del Col·legi dels Pares Teatins. En la seva adolescència, recolzat pels seus pares, es trasllada a Palma per rebre lliçons de dibuix i pintura, instrucció que alterna amb un treball de mecànic.
Però l’aprenentatge acadèmic no serà llarg, la seva gran llibertat d’idees i conceptes pictòrics xoca amb l’encotillat classicisme de l’època i torna a Pollença.
Allistat en l’exèrcit, als divuit anys, va resultar ferit en la guerra del Marroc i va tornar a Mallorca. La ferida rebuda a la clavícula va inutilitzar la seva mà dreta, la qual cosa no va ser obstacle per a la seva decidida voluntat de dedicar-se a la pintura, valent-se de la mà esquerra. A partir d’aquest moment centrarà els seus esforços a exaltar la bellesa d’uns paisatges coneguts i volguts.
Amb els seus pinzells, va aportar a la pintura mallorquina un nou vessant caracteritzat per una visió grandiloqüent de la natura, cromatisme vibrant, i una pinzellada llarga i solta. Cap a 1926 entra en contacte amb Anglada Camarasa, Mir, Russinyol i Tito Cittadini entre d’altres. El seu estil rep l’impacte de l’obra d’Anglada, assimilant l’extraordinària riquesa de matèria, textura i color de la seva pintura.
L’any 1913 el mestre català s’havia establert a Pollença, seguit d’un gran nombre dels seus deixebles de París, entre ells Tito Cittadini que entaularan una gran amistat amb Dionís Bennàssar.
En 1940 va exposar a la Galeria Costa de Palma. Va tenir en aquella ocasió com a presentador de l’exposició a Tito Cittadini, que diria: “El seu art és més que retòrica; és sensibilitat, palpitació, bellesa, en el sentit aristocràtic de la paraula…”
Dionís Bennàssar va aconseguir que la crítica es bolqués al seu favor, fent-se mereixedor d’una beca de la Diputació Provincial de Balears per a un viatge d’estudis per les principals ciutats espanyoles. Els anys difícils van quedar enrere, l’artista va començar a gaudir d’una estabilitat econòmica que li va permetre adquirir una casa, que va poder adaptar a les seves necessitats.
L’any 1943 es va casar amb Catalina Vicens i al 1945 va néixer el seu únic fill, Antoni. A partir d’aquest triomf es distingeixen dues etapes de fecunda activitat en la trajectòria de l’artista.
Un primer període d’intensa experimentació tècnica i una última etapa de maduresa plena, fruit de la qual van anar els seus olis més originals, dedicats en la seva majoria, al motiu fantàstic del paisatge submarí, inconfusible pel seu exuberant colorit. En algunes d’aquestes teles la seva desbordant imaginació li porta a tractar temes mitològics. No es pot oblidar la seva dedicació al paisatge de Pollença i al retrat.
De caràcter inquiet i inconformista, Dionís Bennàssar lluitarà, al llarg de tota la seva vida, per perfeccionar la seva tècnica i la seva expressió plàstica.
De la seva fecunda producció artística hem de destacar obres tan significatives com: “Cançó dels àguiles”, oli realitzat en 1944, del que realitzarà una altra versió, vint anys després, que titularà “Violins (Processó del dia del Corpus)”.
Ambdues obres mantenen l’empremta sensual, cromàtica i personal de l’artista; “Mort de Nureddunna”, obra pintada l’any 1944; “Lo Pi de Formentor”, oli sobre tela datat de 1947; “Perles i nacre” oli sobre tela, pintat en 1963, que representa el fons del mar en un esclat de llum i color. Aquesta obra de gran format va obtenir el Premi Llorenç Cerdà.
En les seves nombroses exposicions Dionís Bennàssar va demostrar el seu gran mestratge. Va ser un dels nostres millors paisatgistes, va marcar una nova ruta en el llenguatge de la pintura, i com a dibuixant i caricaturista va presumir d’una percepció ràpida i segura.
Mor sobtadament en la nit del 12 de desembre de 1967. Pòstumament se li han rendit nombrosos homenatges a Mallorca, Madrid i València. En 1981 va ser proclamat Fill Il·lustre de Pollença.
(Gudi Moragues Jaulin du Seutre)