Biografia de Dionís Bennàssar

1904 - 1967

Dionís Bennàssar va néixer a Pollença el 3 d'abril de 1904. Fill d'una família camperola, alternarà els jocs d'infantesa amb el treball de camp. Ben aviat demostrà ser un nin vivaç i inquiet, a més de sentir una especial inclinació pel dibuix.
Assistí a les classes que impartien al parvulari de les monges de la Caritat i posteriorment a les del col·legi dels Pares Teatins. En la seva adolescència, animat pels seus pares, es traslladà a Palma per rebre lliçons de dibuix i pintura, instrucció que alternà amb l'ofici de mecànic.

Però l'aprenentatge acadèmic no fou llarg, la seva gran llibertat d'idees i conceptes pictòrics xocà amb el tancat classicisme de l'època i tornà a Pollença.

S'allistà a l'exèrcit als devuit anys, va resultar ferit durant la guerra del Marroc i tornà a Mallorca.
La ferida rebuda a la clavícula inutilitzà la seva mà dreta, fet que no va resultar un obstacle per a la seva decidida voluntat de dedicar-se a la pintura, per a la qual cosa es valgué de la mà esquerra.
A partir d'aquest moment centrà els seus esforços en exaltar la bellesa d'uns paisatges coneguts i estimats.

Amb els seus pinzells va aportar a la pintura mallorquina una nova vessant caracteritzada per una visió grandiloqüent de la naturalesa, un cromatisme vibrant i una pinzellada llarga i solta.
Cap el 1926 entra en contacte amb Anglada Camarasa, Mir, Russinyol i Tito Cittadini entre altres. El seu estil rep l'impacte de l'obra d'Anglada, assimilant l'extraordinària riquesa de matèria, textura i color de la seva pintura.

El mestre català, s'havia establert a Pollença el 1913, seguit d'un gran nombre dels deixebles seus provinents de París, entre ells Tito Cittadini, qui entaularà una gran amistat amb Dionís Bennàssar.
El 1940 exposà a la Galeria Costa de Palma. En aquella ocasió tingué com a presentador de l'exposició Tito Cittadini, qui diria: "SEl seu art és alguna cosa més que retòrica; és sensibilitat, palpitació, bellesa, en el sentit aristocràtic de la paraula..."

Dionís Bennàssar aconseguí que la crítica es bolcàs a favor seu, i es féu mereixedor d'una beca de la Diputación Provincial de Baleares per fer un viatge d'estudis per les principals ciutats espanyoles.
Els anys difícils quedaren enrere, l'artista començà a gaudir d'una estabilitat econòmica que li permeté adquirir una casa que adaptà a les seves necessitats.

El 1943 es casà amb Catalina Vicens i el 1945 nasqué el seu únic fill, Toni.
A partir d'aquest triomf es distingeixen dues etapes de fecunda activitat en la trajectòria de l'artista.

Un primer període d'intensa experimentació tècnica i una darrera etapa de maduresa plena, fruit de la qual en foren els seus olis més originals, dedicats en la seva majoria al motiu fantàstic del paisatge submarí, inconfusible pel seu color exuberant.
En algunes d'aquestes teles la seva desbordant imaginació el duu a tractar temes mitològics. No es pot oblidar la seva dedicació al paisatge de Pollença i al retrat.

De caràcter inquiet i inconformista, Dionís Benàssar lluitarà, al llarg de la seva vida, per perfeccionar la seva tècnica i la seva expressió plàstica.

De la seva fecunda producció artística hem de destacar obres tan significatives com Cançó de les àguiles, oli realitzat el 1944, del qual en farà una altra versió, vint anys després, que titularà Violins (Processó del dia del Corpus).
Ambdues obres mantenen l'empremta sensual, cromàtica i personal de l'artista; Mort de Nureddunna, obra pintada al 1944; El Pi de Formentor, oli sobre tela datada el 1947; Perles i nacre, oli sobre tela, pintat el 1963, que representa el fons de la mar en una explosió de llum i color. Aquesta obra de gran format obtingué el Premi Llorenç Cerdà.

A les seves nombroses exposicions Dionís Bennàssar demostrà la seva gran mestria. Va ser un dels nostres millors paisatgistes, i va marcar una nova ruta en el llenguatge de la pintura, i com a dibuixant i caricaturista va tenir una percepció ràpida i segura.

Mor sobtadament la nit del 12 de desembre de 1967. Pòstumament se li han retut nombrosos homenatges a Mallorca, Madrid i València. El 1981 fou proclamat Fill Il·lustre de Pollença.

Gudi Moragues Jaulin du Seutre